IU i ICV-EUiA proposen al Congrés que el 14 d’abril sigui declarat festiu com el “Dia de la Memòria Històrica”
També proposaran que s’anul•lin els judicis del franquisme i es combati la impunitat de la Llei de l’Amnistia
Els diputats d’IU i d’ICV-EUiA, Gaspar Llamazares i Núria Buenaventura han proposat al Congrés dels Diputats que es substitueixi una de les actuals festes religioses d’àmbit estatal per la del 14 d’abril, dia en què es va proclamar la II República a Espanya, i que es declari com a “Dia de la Memòria Històrica”. Aquesta iniciativa s’inclou dins la Proposició no de Llei sobre el 80 aniversari de la proclamació de la II República registrada ahir per IU i ICV-EUiA.
Llamazares va assenyalar que “no tenen perquè existir motius per no declarar el 14 d’abril festa nacional.” “Ja va sent hora que existeixi també pluralisme en les festivitats davant els privilegis dels que gaudeixen les festes de caràcter religiós.”
Tant Llamazares com Buenaventura van destacar que la proposició inclou també la idea que aquest any 2011, en què es compleixen 80 anys de la proclamació de la II República, s’impulsi “l’edició conjunta de la Constitució Espanyola de 1978 i de la Constitució de 1931 per a la seva difusió en els centres educatius públics” i que les noves generacions vegin així les enormes similituds dels seus continguts democràtics”.
Ambdós diputats van coincidir en què la iniciativa pretén “posar en valor avenços democràtics que van acompanyar la República, com ara el reconeixement a la llibertat ideològica, la igualtat, el sufragi universal, o la separació entre Església i Estat.
La proposició persegueix també que aquest any es celebri al Congrés un acte institucional de reconeixement dels “avenços socials, polítics i culturals produïts en la II República, amb homenatge a les víctimes i per la defensa de la legitimitat de la República davant l’alçament militar de 1936 i la posterior dictadura”. Llamazares va destacar que ja és hora que hi hagi una declaració expressa de condemna de l’aixecament militar que va provocar l’inici de la Guerra Civil i la posterior dictadura”.
A més, i en compliment de l’article 12 de la Llei de Memòria Històrica, IU i ICV-EUiA demanen acabar abans que conclogui l’any “el protocol d’actuació científica i multidisciplinar que asseguri la col•laboració institucional i l’adequada intervenció en les exhumacions”, així com que s’elabori “un mapa de tot el territori espanyol en el que es localitzin les restes de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil i la repressió política posterior.
Gaspar Llamazares considera que aquesta és una de les maneres de “donar resposta a una de les hipoteques de la Transició: que perquè existís reconciliació hi havia d’haver oblit. Doncs no. La reconciliació no pot significar amnèsia, sinó que ha de fer-se rememorant les conquestes de la II República, els lluitadors de la democràcia i els valors republicans”.
El parlamentari d’IU considera que “aquesta és una iniciativa de mínims, amb la que busquem obtenir el més ampli consens possible al Congrés.
Nos obstant això, en aquesta mateixa línia, va avançar que s’està treballant ja en altres dues propostes més ambicioses: la primera exigirà la “nul•litat absoluta” dels judicis del franquisme i el compliment de les obligacions dels poders públics en matèria d’exhumacions, mentre que l’altre buscarà que la Llei d’Amnistia “no suposi impunitat”.
Llamazares va explicar també que Izquierda Unida està treballant ja per “impulsar una sèrie de mobilitzacions per demanar que es jutgi als que han fet esforços per aclarir les responsabilitats dels que es van oposar a l’arribada de la democràcia a aquest país”. Va fer esment al magistrat Baltasar Garzón, actualment apartat de l’Audiència Nacional i pendent d’enjudiciament al Tribunal Suprem. “No es tracta d’un judici, sinó del linxament a la memòria republicana i el menyspreu a centenar de milers de víctimes”, va denunciar.
Llamazares va assenyalar que “no tenen perquè existir motius per no declarar el 14 d’abril festa nacional.” “Ja va sent hora que existeixi també pluralisme en les festivitats davant els privilegis dels que gaudeixen les festes de caràcter religiós.”
Tant Llamazares com Buenaventura van destacar que la proposició inclou també la idea que aquest any 2011, en què es compleixen 80 anys de la proclamació de la II República, s’impulsi “l’edició conjunta de la Constitució Espanyola de 1978 i de la Constitució de 1931 per a la seva difusió en els centres educatius públics” i que les noves generacions vegin així les enormes similituds dels seus continguts democràtics”.
Ambdós diputats van coincidir en què la iniciativa pretén “posar en valor avenços democràtics que van acompanyar la República, com ara el reconeixement a la llibertat ideològica, la igualtat, el sufragi universal, o la separació entre Església i Estat.
La proposició persegueix també que aquest any es celebri al Congrés un acte institucional de reconeixement dels “avenços socials, polítics i culturals produïts en la II República, amb homenatge a les víctimes i per la defensa de la legitimitat de la República davant l’alçament militar de 1936 i la posterior dictadura”. Llamazares va destacar que ja és hora que hi hagi una declaració expressa de condemna de l’aixecament militar que va provocar l’inici de la Guerra Civil i la posterior dictadura”.
A més, i en compliment de l’article 12 de la Llei de Memòria Històrica, IU i ICV-EUiA demanen acabar abans que conclogui l’any “el protocol d’actuació científica i multidisciplinar que asseguri la col•laboració institucional i l’adequada intervenció en les exhumacions”, així com que s’elabori “un mapa de tot el territori espanyol en el que es localitzin les restes de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil i la repressió política posterior.
Gaspar Llamazares considera que aquesta és una de les maneres de “donar resposta a una de les hipoteques de la Transició: que perquè existís reconciliació hi havia d’haver oblit. Doncs no. La reconciliació no pot significar amnèsia, sinó que ha de fer-se rememorant les conquestes de la II República, els lluitadors de la democràcia i els valors republicans”.
El parlamentari d’IU considera que “aquesta és una iniciativa de mínims, amb la que busquem obtenir el més ampli consens possible al Congrés.
Nos obstant això, en aquesta mateixa línia, va avançar que s’està treballant ja en altres dues propostes més ambicioses: la primera exigirà la “nul•litat absoluta” dels judicis del franquisme i el compliment de les obligacions dels poders públics en matèria d’exhumacions, mentre que l’altre buscarà que la Llei d’Amnistia “no suposi impunitat”.
Llamazares va explicar també que Izquierda Unida està treballant ja per “impulsar una sèrie de mobilitzacions per demanar que es jutgi als que han fet esforços per aclarir les responsabilitats dels que es van oposar a l’arribada de la democràcia a aquest país”. Va fer esment al magistrat Baltasar Garzón, actualment apartat de l’Audiència Nacional i pendent d’enjudiciament al Tribunal Suprem. “No es tracta d’un judici, sinó del linxament a la memòria republicana i el menyspreu a centenar de milers de víctimes”, va denunciar.
Grupo de Comunicación de EUiA de Cornellá
http://euiacornellallobregat.blogspot.com
euiacornellallobregat@gmail.com
http://www.youtube.com/user/EUiACornella
Local: C/ Virgen del Pilar nº 25
Telf.-933771778
Despacho Grupo Municipal EUiA:
Telf.-933770212 Extensión-706
Lunes de 17 a 19 horas.
eua@aj-cornella.es
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por participar.
Un cordial saludo.
Grupo Comunicación EUiA Cornellá de Llobregat