21 de febrero de 2010

Celebrem la posada en marxa de l´hospital Moisés Broggi



















Acte públic d´ICV-EUiA del Baix
Llobregat per a celebrar la posada
en marxa de l´hospital Moisés Broggi


24, febrer de 2010
Hora: 19.00
Lloc:
Centre Cívic Les Planes
c/ John F. Kennedy, 4 ) Sant Joan Despí


Descripció:
La presentació de l´acte anirà a càrrec d´Emili Suárez,
coordinador d´EUiA de Sant Joan Despí i regidor
d´ICV-EUiA a l´Ajuntament local.

Intervindran:

Toni Mora
Secretari general de CCOO del Baix Llobregat.

Antonio Gámez
President de l’Associació de Veïns
Les Planes de Sant Joan Despí.

Elena Embuena
Regidora d´ICV-EUiA de Sant Joan Despí.

Lola Castro
Responsable de L´Àrea de Salut d´EUiA.

17 de febrero de 2010

23-F MANIFESTACIÓN CONTRA LA JUBILACIÓN A LOS 67 AÑOS


EUiA RECHAZA LA
PROLONGACIÓN
DE LA EDAD DE
JUBILACIÓN A
67 AÑOS

El sistema público de pensiones no está en crisis.
Lo que hay detrás de un debate sobre el futuro de
Las pensiones, ligado a supuestos problemas de
Sostenibilidad de futuro, es favorecer los planes
Privados de pensiones.


La propuesta que más se ha dado a conocer: la
Jubilación a los 67 años, una medida injusta,
Innecesaria e insolidaria.


Es injusta porque, si no se para, recaerá de nuevo
Sobre las espaldas de los trabajadores y las
trabajadoras, que no son responsables de la crisis.


Es innecesaria, puesto que en 2009 el fondo público
de la Seguridad Social ha tenido un superávit de
8.000 millones de euros, y ya cuenta con 60.000
Millones de euros.


Es insolidaria con la juventud y las personas
desempleadas, pues se está destruyendo empleo y
el paro va en aumento. En momentos de crisis y
destrucción de ocupación, las medidas no pasan por
alargar la vida laboral, sino por crear empleo y repartir
el existente. Es decir, reducir la jornada para trabajar
todos y todas. En el Estado español se superan los 4
millones de personas en paro, queda claro, entonces,
que el problema no son las pensiones, sino cómo
modificar la política económica y laboral para crear
puestos de trabajo estables y de calidad.


Creemos que es incorrecta la afirmación de que el
sistema público de pensiones está en peligro. Es
cierto que la población está envejeciendo, pero
también lo es que el progreso técnico permite un
incremento de la productividad que puede ser utilizado
para reducir la jornada laboral, avanzar la edad de
jubilación y repartir con más equidad la riqueza.


EUiA también rechaza esta medida por las consecuencias
sobre la salud de los trabajadores y las
trabajadoras, ya que en algunos sectores productivos
incluso trabajar hasta los 65 años es excesivo.


Nuestra alternativa consiste en fortalecer un
sistema de pensiones que ha de ser exclusivamente
público.


Es necesario crear empleo y elevar el Salario Mínimo
Interprofesional (SMI), de manera que aumente la
base mínima de cotización.


Es necesario reducir la jornada laboral para trabajar
todos y todas, y más en un contexto de más de 4
millones de personas en paro.



Es necesaria una reforma fiscal progresiva y acabar
con el fraude a Hacienda y a la Seguridad Social, con
el objetivo de fortalecer las políticas sociales y mejorar
las pensiones.


EUiA expresa su apoyo a las posiciones de los sindicatos
y a las movilizaciones del próximo 23 de febrero.
Creemos necesaria la unidad de los trabajadores/as
para hacer frente a esta injusta medida propuesta
por el Gobierno español.


MANIFESTACIÓN
"NO A LOS 67 ANYS DE EDAT DE JUBILACIÓN"

· 23 DE FEBRERO · LUGARES DE CONVOCATORIA
- Barcelona (18.00h, en la Plaza Urquinaona)

EUiA convoca a los ciudadanos de Cornellá a
la manifestación, nos vemos tod@s en el metro
de La Gabarra el 23-F a las 17:30









16 de febrero de 2010

Suport a les consultes populars


Mª José Pardo


Grup Municipal d’EUiA

EUiA, que somos una izquierda catalanista y federalista, debe defender una Catalunya que se sienta cómoda en una España plurinacional, pluricultural y plurilingüe. Las campañas mediáticas han marcado un terreno de juego en que la mayoría de la ciudadanía no participa, parece que solo hay dos posturas
una de una España centralista y otra que quiere separarse, sin aparecer otra opción que posiblemente sea la mayoritaria que sea la del Estado Federal. EUiA, también defiende el derecho a la autodeterminación de los pueblos, creemos además en la necesidad de que la participación ciudadana no sea solo en el momento de votar sino que el debate político sea vida cotidiana.
Por ello damos soporte a la entidad “Cornellá Decideix”, aunque no estemos de acuerdo en el contenido concreto de la consulta.





Catalunya es troba ara mateix en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent, pel que fa a la nostra realitat nacional, s’han fet evidents amb la darrera reforma de l’Estatut.



No només es tracta de resoldre un fet nacional de profundes arrels històriques. El que està en joc en els propers anys és la possibilitat de construir amb prou garanties d’èxit la Catalunya del futur: un país nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper.



És per això que cada cop són més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.



En aquest sentit, les consultes populars sobre el Dret a Decidir de Catalunya celebrades el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt i el passat 13 de desembre en 166 municipis més, han marcat un punt d’inflexió en la conjuntura política actual. Cada cop són més els municipis d’arreu de Catalunya disposats a
estendre la mateixa iniciativa. El Baix Llobregat i Cornellà no són alienes a aquestes iniciatives ciutadanes.



Cornellà ha de tornar a ser protagonista en la nova lluita per la regeneració democràtica com ho va ser en els darrers anys del franquisme. Les lluites obreres de Laforsa o Elsa per la llibertat sindical, el moviment veïnal per la reivindicació de la canalització del riu Llobregat van fer destacar la nostra ciutat.

La pressió popular va aconseguir que el darrer consistori franquista de Cornellà pagués els professors de català. Les consultes populars són la continuació d’aquella lluita ara amb l’objectiu de poder exercir el dret a l’autodeterminació.



El Dret a Decidir és l’exercici de la plena democràcia i el reconeixement del dret del poble català a triar el seu futur en llibertat.



Expressar el reconeixement a l’entitat “Cornellà Decideix” i a aquelles persones de la ciutat que han iniciat el moviment per tal de promoure una consulta sobre la sobirania del nostre país a Cornellà.



Els processos de participació ciutadana enriqueixen la societat, la humanitzen i la fan més democràtica.







15 de febrero de 2010

Cayo lara manifiesta la "completa solidaridad" de Izquierda Unida con baltasar Garzón ante el intento de apartarle de la Carrera Judicial





El coordinador federal de IU señala que “permitir que llegue hasta aquí la persecución a un magistrado nos recuerda épocas y actuaciones que creíamos superadas y da la impresión de que se evita cuestionar un periodo triste de nuestra historia donde los tribunales persiguieron y condenaron a los demócratas”

El coordinador federal de Izquierda Unida, Cayo Lara, ha manifestado en nombre de toda la organización su “completa solidaridad” con el magistrado de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón ante la actual situación judicial a la que ha sido llevado para apartarle de la carrera judicial, tras su intento de declararse competente para abrir una investigación sobre los crímenes del franquismo.

Lara denuncia la “terrible paradoja” que puede producirse en el caso de que Garzón acabe siendo juzgado por el presunto delito de prevaricación que le atribuye el juez instructor del Tribunal Supremo. “Estaríamos entonces ante el primer encausado en relación a los terribles crímenes de la dictadura franquista, pero sentándose en el banquillo un magistrado que buscaba aclarar lo sucedido y no uno de los culpables directos de aquellas atrocidades ni sus cómplices”.

El máximo dirigente de IU aclara que “una formación como la nuestra, que guarda un escrupuloso respeto sobre la independencia del Tribunal Supremo, no puede dejar de valorar que permitir que llegue hasta aquí la persecución de un magistrado con una querella proveniente de grupos que podría calificarse de extrema derecha nos recuerda épocas y actuaciones que creíamos totalmente superadas. Da la impresión de que se evita cuestionar un periodo triste de nuestra historia en el que los tribunales persiguieron y condenaron a los demócratas”.

Cayo Lara, al igual que han hecho destacados juristas, asociaciones judiciales y fiscales, así como expertos en esta materia, señala que los distintos pasos procesales que se han tomado hasta ahora, incluida la admisión de la querella “han sido en contra de la posición del Ministerio Fiscal, algo que consideramos muy importante en este asunto y que esperamos sea tenido en cuenta en el futuro”.

Del mismo modo, frente al supuesto delito de prevaricación que se imputa a Garzón por su actuación previa, el máximo dirigente de IU señala que “algunos parecen olvidar que este magistrado hizo su trabajo a instancias de los familiares de desaparecidos durante la dictadura franquista y de cerca de 30 asociaciones vinculadas a la recuperación de la Memoria Histórica que buscaron justicia en la Audiencia Nacional y acabar con el olvido en que durante décadas habían caído las víctimas del régimen”.

Cayo Lara lamenta también que alguna de las confusas interpretaciones de la Ley de Memoria Histórica que ahora se están haciendo, incluida la del juez instructor, “podrían haberse evitado si en la fase de elaboración de esta norma durante la pasada legislatura hubiera habido mayor interés, entre otros por parte del Gobierno, para aceptar distintas enmiendas presentadas por Izquierda Unida. Éstas fueron elaboradas en permanente contacto con las asociaciones y los familiares afectados, y precisamente trataban de exponer con mayor claridad los objetivos de esta ley para evitar los ataques de quienes desde los sectores más reaccionarios nunca aceptarán los avances que ha supuesto”.

12 de febrero de 2010

Ens ha deixat un bon comunista i una millor persona.

Del Blog del Coordinador General de EUiA Jordi Miralles copio y pego una entrada donde hace un reconocimiento institucional de la desaparición de un extraordinario comunista miembro de EUiA y del PCC de Sant Joan Despì.
Nuestra solidaridad para sus familiares y amigos, y nuestro homenaje sumandonos a lo que tan bien ha dejado reflejado nuestro Coordinador:


Ens ha deixat un bon comunista i una millor persona.

En Mariano Aguila Nieto, va néixer a Mon:tilla (Córdova) l’any 1931, l’any que va arribar la República.



Va ingressar al Partit Comunista d’Espanya (PCE) i, quan tenia 30 anys, va ser detingut per repartir octavetes. El Mariano va ser detingut i torturat, els recomano –sinó l’han vist- el document “Archivo de la Experiencia”. Un document que hauria de ser present a les escoles per a les noves generacions, i recuperat per a la memòria de les generacions de més edat.



I això per què? Per agraïment i per no oblidar. La dictadura franquista va reprimir i tenia torturadors, i el Mariano –en el seu testimoni- diu els noms dels responsables de la Guardi Civil. A la dictadura milers i milers de persones, com el Mariano, van patir la repressió, la tortura i les llistes negres, com d’altres companys seus: Luís Romero, Liñan, Feria Lucero, Luque i Rafael Chupita.



Agraïr i no oblidar. Per què les llibertats, els drets d’avui i la política, no ens ho ha regalat ningú. La llibertat, els drets i el compromís polític d’avui tenen l’empremta dels lluitadors contra la dictadura franquista i per les llibertats, tenen la marca -i les hores dedicades- d’homes i dones que, com el Mariano, feien i han fet política fins el dia de la seva mort. I avui, en moments en que la crisi colpeja durament l’esquena dels treballadors i treballadores, i aflora la corrupció de certs empresaris i d’algun càrrec públic, és moment de mantenir el compromís amb la política i, per tant pensar amb el Mariano, davant de núvols populistes que atien els poderosos per allunyar la gent treballadora de la política i afavorir, així, la dreta.



El Mariano Aguila Nieto va venir, en un primer viatge a Catalunya, l’any 1963. Va venir del Sud al Nord d’una Espanya fosca, cruel i empobrida per la dictadura. Va venir d’Andalusia a Catalunya a buscar-se la vida. Fa 60 anys centenars de milers de Marianos, Pacos, Manolos o Migueles, van venir a treballar i han contribuït a fer la Catalunya d’avui. Ara, i des de fa 10 anys, han vingut de nou i també a treballar i a buscar-se la vida a Catalunya, un milió de Mohameds, Oswaldos o Marcelas, amb qui construïm el Sant Joan Despí i la Catalunya d’avui. I per fer-ho avui, la gent treballadora, l’esquerra i els comunistes, hem de tenir molt present el que va practicar i ensenyar-nos el Mariano (i tants d’altres): la solidaritat entre els treballadors i treballadores, la solidaritat de classe.



El Mariano va tornar a Montilla, per veure néixer el seu segon fill, el Mariano, després vindrien el Lolo, el Jesús, i el primer fill fou el Paco. Quatre fills de la Maria, la seva companya, i el Mariano.



Els Aguila-Casado van instalar-se, definitivament a Catalunya, el setembre de 1973, una altra data important: el mes i l’any del cop d’estat feixista contra el Xile de Salvador Allende.



S’incorpora a l’AAVV de les Planes, el compromís veïnal; a CCOO, el compromís de classe; i al PSUC, el compromís polític. És a dir, el compromís pel Mariano era (i ha estat fins el darrer dia) una manera d’entendre la vida. Una vida en risc, pel compromís contra la dictadura, per les llibertats, pels drets socials i nacionals i pel socialisme.



I aquí, a Cornellà i a la comarca del Baix Llobregat, vull referir-me al Mariano, com un “dels nostres catalans”. Si, un català de Montilla que ha defensat la seva gent i el seu país, i que res té a veure amb els Millets, De las Rosas, Prenafetas i companyia, que no han construït Catalunya, sinó que s’han aprofitat de Catalunya.



L’any 1982, després de la maleïda ruptura del PSUC, va contribuir a reconstruir el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), és fundador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i de la coalició ICV-EUiA, a Sant Joan Despí.



El Mariano ha estat un home guapo, i ben plantat, el coneixien pel sobrenom de Yacare pel nom de la colònia. Sempre jove, alegre, positiu, responsable, catxondo, solidari, activista, agitador i militant.



La gent de les Planes, la gent d’esquerres i els comunistes, el trobarem a faltar. Però sabem que la millor manera de tenir-lo present, és continuar la seva lluita i el seu compromís en favor de la gent treballadora, la Catalunya d’esquerres i el socialisme.



Per acabar aquestes paraules per l’amic Mariano, vull, en nom del Consell Nacional d’EUiA i en nom de Joan Josep Nuet, secretari general del PCC -dos dels seus joves comunistes- fer arribar la nostra solidaritat a la família en primer lloc, i també a l’altra familia: EUiA i el PCC de Sant Joan Despí.



I és per a mi, una obligació política i institucional, com a membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, agrair i reconèixer solemnement, en nom del poble de Catalunya, la contribució d’en Mariano Aguila Nieto a la llibertat i a Catalunya.



Fins a sempre, Mariano

11 de febrero de 2010

Miralles: "Si Ernest Maragall vol governar amb CiU, que ho digui"




Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat, ha qualificat “d´’insòlites i fora de lloc” les declaracions d´Ernest Maragall, que ha afirmat que Catalunya està “fatigada” del tripartit i que no donarà suport a “experiments pretesament inestables”. Per a Miralles “totes les energies de les formacions del Govern d´Entesa, i dels consellers també, s´haurien d’unir per posar en valor les coses fetes” i ha concretat que ara Catalunya té “més mestres, més recursos per l´ensenyament i 42.000 places d’escoles bressol”.



“Si Ernest Maragall vol governar amb CiU, que ho digui” ha dit Miralles. El dirigent ´’EUiA ha recordat que “amb la LEC Maragall ja va mirar cap a la dreta” i ha considerat que el conseller hauria de dedicar-se “a refer complicitats amb la comunitat educativa i no a desgastar el Govern d´’Entesa”.

7 de febrero de 2010

EUiA fa un balanç positiu dels tres darrers anys de Govern d´esquerres a Catalunya


La formació realitza un acte a Roda de Barà en el que analitza l´actual legislatura i proposa instruments per combatre la crisi



Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) va celebrar aquest divendres a Roda de Barà (El Tarragonès) un acte públic en el que, d´una banda, es va fer balanç dels tres darrers anys de Govern d´Entesa a la Generalitat de Catalunya, i de l´altra, es varen presentar les propostes de la formació per afrontar la situació de crisi econòmica.



La responsable de l´àrea Món del Treball d´EUiA, Núria Lozano, va ser l´encarregada de parlar sobre les propostes que fa la formació per combatre la crisi. El director general de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i membre de la direcció d´EUiA, Fèlix Alonso, va ser qui va explicar als assistents a l´acte quina és la lectura que fa EUiA dels tres darrers anys de Govern d´Entesa, és a dir, de la tasca feta pel Govern en els anys ja transcorreguts de la present legislatura. La presentació de l´acte va anar a càrrec de la coordinadora d´EUiA de Roda de Barà, Encarna Ramírez.



“Podem treure pit de la feina feta, ja que s´ha treballat molt i en la direcció adequada”, va apuntar Alonso, al referir-se a la labor del Govern d´Entesa, Govern del que EUiA participa a través de la seva coalició amb ICV. “És més, de l´acció de Govern d´aquests anys se´n beneficiaran no només les actuals generacions de catalans i catalanes, sinó que també ho faran les futures”, va afegir.“Quan es va editar per primer cop el Govern d´esquerres a la Generalitat ens vam trobar un país amb inèrcies del passat, així que ens vam encarregar de treballar per afrontar els reptes del present.”Amb els arguments a la mà, finalment Alonso va fer una crida a les persones d´esquerres a mobilitzar-se i actuar per a què al Govern català no torni la dreta.



La responsable de Món del Treball d´EUiA, Núria Lozano, va esgrimir, en la seva intervenció, les propostes que la seva formació d´esquerres formula per tal d´afrontar la crisi econòmica que atravessem. Lozano va partir de la base que cal acabar amb el model econòmic especulatiu en el que estem instaurats, i millorar la qualitat del treball. La tambsindicalista va indicar que gairebé la meitat de persones aturades ho estan perquè els seus contractes de feina extingits eren de tipus temporal i no se´ls hi havien renovat. Lozano, va incidir, així mateix, en la necessitat de què la quantia dels salaris i de les pensions sigui digne, per tal que les persones visquin en unes condicions mínimes. L´adequació de l´àmbit de la recerca a l´esfera productiva local també és quelcom que Lozano va subratllar com a necessari per enfortir la nostra economia.

2 de febrero de 2010

La missió parlamentària espanyola de verificació dels drets humans a Colòmbia aposta per una sortida negociada al conflicte armat intern per aconseguir la pau



El senador d´EUiA, Joan Josep Nuet,
ha format part de la delegació

 
Una missió de parlamentaris de l´Estat espanyol composada per Jordi Pedret (PSC), Carles Campuzano (Convergencia i Unió), Francesc Canet (Esquerra Republicana de Catalunya), Joan Josep Nuet (EUiA-Entesa Catalana de Progrés), Mikel Basabe (Aralar), Inés Sabanés (Izquierda Unida) i Marián Suárez (Eivissa pel Canvi) han visitat Colòmbia del 23 al 30 de gener. Aquesta missió va ser organitzada per la Plataforma per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia.

Els integrants de la missió s´han entrevistat amb l´ambaixador d´Espanya a Colòmbia, representants de l´església catòlica, luterana i menonita, la Cort Suprema de Justícia, Consens de Cartagena, el coordinador de l´Àrea Jurídica de la OACNUDH, MOVICE, Coordinadora de Víctimes UP, Mesa Nacional de Víctimes, Asfamipaz, G-24, Colombians i Colombianes per la Pau, Centrals obreres (CUT, CTC i CGT), Comissió de Drets Humans i Audiència de la Cambra de Representants, Moviment de Dones, Alt Comissionat per a la Pau a Colòmbia, Programa Presidencial de DIH i DH, Ministeri de l´Interior i Justícia, Fiscalia General de la Nació, Sostre Comú, representants de partits polítics i organitzacions socials nacionals i territorials de DD. HH. pertanyents a la Coordinadora Colòmbia-Europa-EE.UU.

La delegació, aconpanyada per la Guàrdia Indígena, va viatjar a Cali i Medellín on es va entrevistar amb nombroses organitzacions sindicals, de dones i DD. HH. I amb institucions locals.

Aquesta visita s´ha donat en el context de la negociació del Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i Colòmbia, coincidint amb el semestre durant el qual el Govern espanyol ostenta la Presidència del Consell de la Unió Europea i la celebració, el mes de maig a Madrid, de la Cimera de caps d´Estat d´Amèrica Llatina i la Unió Europea. Per aquest motiu, cobra suma importància que els Drets Humans a Colòmbia estiguin presents a l´agenda política espanyola i europea.

Sota aquest prisma es va constituir aquesta missió de verificació que ha tingut com objectiu constatar la situació dels Drets Humans en tres sectors de la societat colombiana: les dones, els sindicalistes i els defensors de Drets Humans.
que,
La comissió parlamentària vol deixar constància que durant la missió de verificació, els testimonis de patiment de les víctimes de la vulneració dels drets humans els han produït una forta commoció i, en conseqüència, consideren que elles han de ser l´objectiu preferent de les agendes nacional i internacional.

Amb tot el material i la informació recopilats durant aquesta setmana, la missió procedirà pròximament a l´elaboració de l´Informe de Verificació de la situació dels Drets Humans a Colòmbia. De moment, han formulat les següents propostes:

1. Instar a les parts en conflicte a complir les resolucions emeses per l´ONU en relació al conflicte colombià i a buscar una solució negociada del conflicte armat intern.

2. Instar al Govern colombià a reconèixer públicament l´existència d´un conflicte armat intern, a complir amb la seva obligació d´observar i defensar la llei, de respectar, protegir i fer realitat els drets humans i a garantir a totes les víctimes la justícia i la reparació.

3. Incorporar la discussió sobre la situació dels DD. HH. en el diàleg bilateral entre els governs colombià i espanyol.

4. Vincular la firma del Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia i la Unió Europea al respecte dels DD. HH. en aquest país.

5. Comprometre a les parts en conflicte (forces armades, paramilitars i guerrilla) a no involucrar a la població civil en el conflicte, i al govern i les forces insurgents a propiciar l´intercanvi humanitari i el compliment del Dret Internacional Humanitari.

6. Comprometre al Govern colombià en el respecte i garantia del legítim treball desenvolupat pels defensors dels drets humans i els líders socials: sindicalistes, camperols, indígenes, afrocolombians, dones, estudiants i periodistes
.
7. Sol.licitar al Govern colombià el respecte de l´autonomia reconeguda dels pobles indígenes a través del reconeixement de l´autoritat dels cabildos, assegurant-los un pressupost suficient per als seus programes de salut, producció, educació i medi ambient.

8. Comprometre a la comunitat internacional i a Espanya, en particular, en la necessitat de vincular la cooperació al desenvolupament amb Colòmbia al respecte i promoció dels drets humans, la pau i la cohesió socio-econòmica i cultural del país.

9. Comprometre al Govern colombià en el respecte del principi d´independència del poder judicial.

10. Comprometre al Govern colombià en un autèntic i efectiu procés de veritat, justícia i reparació de les víctimes del conflicte.

11. Comprometre al Govern colombià en el desenvolupament de polítiques que evitin els desplaçaments forçats de la població i pal.liin la situació de les persones desplaçades
.
Els membres de la missió de verificació dels drets humans a Colòmbia formulen aquests propostes des d´una posició d´aposta pel diàleg i per una sortida negociada al conflicte armat intern que es viu a Colòmbia per aconseguir la pau amb justícia social reiteradament reclamada per la població colombiana.