30 de abril de 2010

DIA MUNDIAL DEL AGUA

Hoy 30 de Abril, es el Día Mundial del Agua y, aunque como otras tantas celebraciones, desgraciadamente, no pasa de ser más que un día en el calendario, que para la gran mayoría de la gente y de las instituciones no tiene la menor importancia.


El agua es un elemento básico y fundamental para todas las actividades y para todos los procesos naturales o artificiales que conforman nuestra vida. Por ello es imprescindible cuidarla y protegerla como parte inseparable de nosotros, tanto desde el `punto de vista de su pureza como de su existencia y su ahorro.

Como nadie debe ignorar, hoy más de 1000 millones de personas en el Planeta carecen de agua potable para el consumo, la higiene, el riego y la producción de alimentos y, como consecuencia de esa carencia, más de 10.000 personas mueren cada día por su escasez y por enfermedades causadas por la ingesta de aguas contaminadas, todo ello en los países más pobres y subdesarrollados. Mientras tanto, en los países ricos y desarrollados, la contaminamos y la derrochamos sin el menor reparo. En esto todos tenemos responsabilidades, claros que unos más y otros menos: las administraciones, desde las más altas instancia del Estado hasta las menos influyentes y cercanas a la ciudadanía, como los ayuntamientos, que deben poner los medios para evitar esa situación, con inversiones, educación y concienciación, fiscalidad y eficiencia en la gestión, y los ciudadanos de a pie, que debemos cuidarla y tratarla con el máximo respeto, la solidaridad y el más estricto sentido de eficiencia y el ahorro.

Las administraciones tienen la obligación de establecer normas y leyes que obliguen a las instituciones de menor rango, las empresas y las personas a cumplirlas sin omisión, con políticas razonables y coherentes, como poner freno a aquellas actividades de alto consumo y muy discutible necesidad para el bienestar y la vida, aunque ello suponga un negocio para algunos, como el turismo, el ocio, etc.; el abuso de césped en zonas que pueden quedar muy bonitas peno que son totalmente innecesarias, como por ejemplo, las zonas de vías del Trambaix, y otras similares.

A gran escala vemos como las administraciones autonómicas se pelean por su “derecho a disponer de agua trasvasada de otras cuencas o comunidades vecinas, muchas veces tener un turismo de alto consumo, campos de golf, edificaciones a porrillo, aunque ello suponga de desecación de acuíferos o humedales de extraordinaria importancia, como está pasando con las tablas de Daimiel y otras.


Hay cosas que para mucha gente es imprescindible, como ducharse cada día, sin pensar que con el agua que gasta en esa acción, muchas familias de esos 1000 millones que no la tienen, podía ser su salvación.


Yo sé que esto que estoy diciendo, para mucha gente es un atentado contra su libertad o su negocio. Que las administraciones consideren que más que complacer a los irresponsables o buscar el voto fácil, es necesario pensar en el bienestar de la mayoría y de los que tienen derecho a disponer de un elemento tan básico para la salud y la vida como el agua.


Ignacio Florez

PRIMER DE MAIG, PER UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONAS.



La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situación internacional, l’especulació financera i el preu del petroli. Les polítiques dels governs del PSOE i del PP, amb la inestimable col•laboració de CiU, ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos.


Una línia que es pretén aprofundir amb una reforma del sistema públic de pensions, que castigui encara més les classes tre¬balladores del nostre país, i una reforma laboral que només serveix per a aprofundir la precarietat existent a casa nostra.

I a això cal afegir l’imparable increment de l’atur. A l’Estat espanyol el nombre d’aturats supera els 4 milions de persones (més de 600.000 a Catalunya) , mentre a 1 milió de llars tots els seus membres estan a l’atur, en molts casos sense cap ingrés.

Per a EUiA, bona part de les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i em¬presaris culpables de la crisi, mentre cada dia els treballadors i treballadores d’aquest país no poden arribar a final de mes (a Catalunya 1.425.000 persones cobren menys de 1.000€ al mes), pateixen acomiadaments, expedients de regula¬ció o deslocalitzacions injustificades, o veuen com els fan fora de casa seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, fets que situen el 19% de la població catalana en risc déxclusió social.

Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi l’estan pagant els de sempre: la gent treballadora, mentre que la dreta del PP i CiU culpabilitzen els nouvinguts de la situació. Gent treballadora que veu com, alhora, es retallen els seus drets de ciutadania, i es castiga la democràcia utilitzant un servei públic, la justícia, amb intencionspolítiques gens imparcials:

• El Tribunal Suprem processa el jutge Garzón (instructor del ‘cas Gürtel’ sobre corrupció de membres del PP) per la investigació dels crims del franquisme.

• I el Tribunal Constitucional, que fa anys que s’hauria d’haver renovat, intenta imposar la seva interpretació ideològica de l’Estatut per sobre de la decisió democràtica del poble català.


Què proposem EUiA?

1.- Salari i pensions mínims de 1000€ i un sistema just i públic de pensions.

2.- Treball estable, segur i saludable.

3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades.

4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te.

5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials.

6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions.

7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses.

8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer.

9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments amenaça la cohesió social a molts països de la Unió.

10.- Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones immigrades.

En definitiva, un nou model productiu, sostenible econòmica, social i mediambientalment, que aposti per una economia verda, que creï ocupació estable, de qualitat i amb més drets.

Per a continuar aprofundint a una manera diferent de fer política, més amoïnada pel benestar dels ciutadans, per un autèntic estat social, i un nou model productiu a Catalunya, cal donar continuïtat al Govern d’esquerres a Catalunya. Un Govern que ha augmentat un 100% la despesa social, des del 2003 al 2010, situant Catalunya en nivells europeus. Tot i la supressió de batxillerats, una decisió equivocada.


Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.



Dissabte 1 de maig, tothom a la manifestació.

Visca el primer de maig!


 
Lloc i hora: Metro Gavarra, 10.30
EUiA Cornellá de Llobregat

25 de abril de 2010

DESCUBRIR OTRA BARBARIDAD.


Por si no lo sabiamos, con la erupción del volcan de Islandia se ha puesto al descubierto la tremenda barbaridad que desarrollamos mediante la navegación aerea.





Hemos visto la enorme cantidad de miles de vuelos de aviones y millones de personas que cada día se mueven en el mundo, en su gran mayía, con carácter turístico, sin tener en cuenta las consecuencias negativas que de ello se derivan. La proporción de contaminación por viajero es con mucho la mayor que existe en cualquier actividad humana. Como en tantas otra cosas, los gobiernos, los económistas interesados, las empresas relacionadas con esa actividad, nos quieren hacer comprender que eso es generación de riqueza y, frenarlo es una autentica ruina. Nadie cuestina los efectos de ese impacto ni lo relaciona con la contaminación atmosférica y el calentamiento del Planeta, porque lo único que les interesa es el negocio y los beneficios que les proporciona a una minoría.



Además de todo lo dicho, hay otros factores altamente negativos, que hay que sumar, como la necesidad de viajes y desplazamientos necesarios para llegar a los aeropuertos o para ir de ellos hasta los lugares de destinos. Además valoremos las miles de hectáreas que ocupan, en su gran mayoría de terreno plano y fértil, como el caso de EL PRAT, en un terreno que hace unas décadas estaba considerado como una de las zonas más ricas y fértiles de la toda la cuenca mediterránea, y hoy casi en su totalidad, sepultada bajo el asfalto.




Como en otros casos, muchas gente piense que no tenemos ningún derecho en privarles de su "libertad" y de su "derecho" a disfrutar de viajes de placer y hacer vacaciones en lugares exóticos aunque estén a miles de kilómetros de su residencia habitual, pero yo si me creo en el derecho de defender un planeta que es nuestra casa común, ni de hipotecarles el futuro y la vida a nuestros herederos e, incluso a los que aún no han nacido, como me creo en el deber de conocer y hacer comprender a todo el que quiera entender, de la necesidad de respetar la biodiversidad y la vida de todos los que poblamos esta Tierra.

Aportación de:
Ignacio Flórez Barrón

Grupo Comunicación
euiacornellallobregat@gmail.com

Local: C/ Virgen del Pilar nº 25
Telf.-933771778

Despacho Grupo Municipal EUiA:
Telf.-933770212 Extensión -706
Lunes de 17 a 18 horas.

23 de abril de 2010

Una representación de EUiA asiste a la Jordiada 2010


Hoy día de las letras y la rosa desde EUiA queremos felicitar a todos los que hicieron posible con sus actividades que el pasado 18 de abril se celebrara en Cornellá la XVIII edición de la Festa de la Jordiada, en un día donde la meteorología fue tan benévola y generosa con la amplísima asistencia de ciudadanos que arroparon el evento como generosa fue la multitud de actividades que se desarrollaron en el parque de Can Mercader durante todo el día.




Un programa de actividades que comenzó con los Trenets de Amics del Ferrocarril y los Trabucaires de Cornellá y que contó con las entidades locales y una nutrida representación de cargos institucionales y políticos de nuestra ciudad, entre ellos nuestra concejala Mª José Pardo y nuestro Coordinador Sergio Gómez que disfrutaron de la fiesta en compañía de simpatizantes de EUiA, amigos y familiares.



Actividades que continuaron siguiendo el programa previsto con la muestra de Oficios Artesanos (carpintero, tejedora,  picapedrero, vidriero, etc.,) y con los juegos infantiles y juveniles organizado por el Centro Infantil y Juvenil Mowgli, el Rocódromo de la Unió de Excursionista de Cataluña el Ball de Gegants i Cap-grossos dels Geganters de Cornellá i la Colla de Gegants de Collbató junto a los Castellers dels Xiquets de Reus y de Cornellá fueron una parte importante en la animación de la fiesta.

La programación continuó con la buena música de los grupos Tam-Tam Llops y Xarop de Canya. La guinda la pusieron los 
que prefirieron participar activamente bailando las sardanas amenizadas por la Cobla La principal del Llobregat organizada por Amics de la Sardana de Cornellá y seguir bailando y disfrutando con las Habaneras y degustando ron cremat.

 El punto final de la Festa de la Jordiada 2010 lo pusieron con su actuación los Diables y los Trabucaires junto al colorido Castell de Focs hasta el año que viene donde una vez más los ciudadanos y ciudanas reforzaremos una  muestra de la cultura catalana que ya está enraizada en nuestra ciudad.

17 de abril de 2010

Miralles: “Si als magistrats del Constitucional els queda dignitat, que dimiteixin”


El dirigent d´ICV-EUiA ha estat aquest migdia a l´Hospitalet, on la coalició ha sortit al carrer per explicar les seves propostes i escoltar la ciutadania




El vicepresident d´ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha destacat aquest migdia que “tot i no haver sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut català, la carta catalana es continua desplegant”. “Si els magistrats del Constitucional encara tenen una mica de dignitat, que dimiteixin”, ha afegit el dirigent d´esquerres.



El també diputat ha apel•lat a la responsabilitat del El PP i del PSOE en aquest assumpte. “PP i PSOE han d´actuar amb responsabilitat fent fora els magistrats, perquè si en tres anys i mig no han complert amb la seva feina se´ls ha de fer fora”, ha dit.



Jordi Miralles ha fet aquestes declaracions avui a l´Hospitalet de Llobregat, on la coalició d´ICV-EUiA ha sortit al carrer per explicar les seves propostes i per escoltar la ciutadania, amb motiu de la jornada el “Dissabte Roig” que la coalició celebra aquest cap de setmana. El secretari general d´ICV, Joan Herrera, també ha estat participat a l´Hospitalet en el “Dissabte roig”.



“ICV-EUiA ocupa els carrers per escoltar les preocupacions de la ciutadania i proposar mesures per sortir de la crisi”, ha manifestat Miralles, que ha afegit que “ la coalició defensa que cal aprofundir en polítiques socials, ampliar els drets de la ciutadania i que les polítiques econòmiques girin cap a l´esquerra” . Perquè això sigui possible ha destacat que s´ha de tornar a renovar la majoria d´esquerres al Parlament, i enfortir la coalició per tal que sigui més decisiva.

5 de abril de 2010

Centenari del naixament de Miguel Hernandez, poeta del poble


Un 30 d´octubre, ara fa 100 anys, naixia Miguel Hernández a Oriola, Alacant, al sí d´una humil família dedicada a la criança i pasturatge de ramat

Pastor de cabres en la seva infantesa, Miguel Hernández va simultaniejar aquest ofici amb l´escola, fins abandonar aquesta en la seva adolescència i continuar la seva formació de forma autodidacta com àvid lector de literatura, especialment poesia. Aviat passaria de llegir a escriure els seus primers versos, i durant la II República acabaria per convertir-se en un jove poeta de renom. Amb el reconeixement literari i la seva amistat amb altres poetes, com ara Neruda, Lorca o Alberti, també s´anirà forjant la consciència social de Miguel Hernández, qui adoptarà la causa política dels pobres i desheretats.



Produïda la sublevació militar el juliol de 1936, Miguel no es tancarà en una torre d´ivori ni en esteticismes buits, sinó que, primer com a soldat del Cinquè Regiment, i després com a Comissari Cultural de l´Exèrcit Popular, posarà la seva veu, els seus versos i el seu teatre, al servei del poble i de la República. La poesia es converteix per a ell en una arma de combat contra els traïdors sublevats:



¿Por qué no lleváis dispuesta

contra cada villanía

una hoz de rebeldía

y un martillo de protesta?



Acabada la guerra, va ser detingut i condemnat, primer a mort, i després a 30 anys de presó, per la seva tasca com a defensor de la República. La tristesa per la sort de la seva dona i el seu fill, juntament amb les privacions, la fam, l´amuntegament i la falta d´higiene de les tètriques presons de la postguerra, aviat el van fer emmalaltir de tuberculosi, malaltia que ràpidament acabaria amb la seva vida. Ell, que tant havia estimat la vida, moria a la presó d´Alacant el 28 de maig de 1942, dient adéu com sempre ho havia fet, amb els seus versos:



¡Adiós hermanos, camaradas, amigos:

despedidme del sol y de los trigos!



Cal conservar en la memòria el testimoni de la vida i l´obra de Miguel Hernández, i tenir present com va morir, especialment en aquests temps quan sobre aquella època i aquells fets s´exigeix, més que l´oblit, l´amnèsia, i quan es pot ser perseguit per la justícia per recordar que, mentre dirigia el país gent amb les mans, no ja tacades, sinó plenes de sang, en la presó moria un poeta les mans del qual no tenien una altra taca que la de la tinta amb la què va escriure els seus versos en defensa del poble, de la democràcia i de la República.



Recordar en Miguel Hernández que va desaparèixer en la foscor i recordar-ho a plena llum, és un deure d´Espanya, un deure d´amor. […] Ens toca ara i sempre treure-ho de la seva presó mortal, il•luminar-ho amb la seva valentia i el seu martiri, ensenyar-ho com a exemple de cor puríssim! Pablo Neruda



Comissió nacional d´EUiA sobre Memòria Històrica.